L’església és de planta basilical amb un presbiteri pla, orientada a llevant. Les parets eren de tàpia sobre basaments de pedra i amb pilars equidistants de pedra i coberta a doble vessant de teula.

​

Té dues portes d’accés: una, al nord i, l’altra, al sud.

La porta meridional comunica amb el poblat, on hi hauria una petita plaça.

A la paret oposada, una altra porta comunica amb un grup de cambres funeràries, probablement mausoleus de personatges importants.

L’església està dividida en dues zones desiguals i de diferent ús litúrgic; la part de llevant és el temple i a la part occidental, separada de la resta, hi havia l’àmbit on se situava el baptisteri d’immersió, que anava cobert per un baldaquí sostingut per arcs de ferradura, el qual es pot veure parcialment reconstruït a la Sala d’Arqueologia de l’IEI, conjuntament amb els materials més representatius i alguns dels sarcòfags.

 

El poblat és petit i típic d’un lloc rural. Hi ha cases formades per dues o tres cambres, fetes de tàpia i amb sòcol de pedra i una única porta. Es documenta l’existència d’un molí d’oli. Quant a l’aspecte econòmic, de les excavacions es desprèn que estaríem davant d’un hàbitat amb una economia de cultius de secà: olivera i vinya, cultius d’horta i cultius d’arbres fruiters.

 

És un dels jaciments visigòtics més importants de Catalunya. Actualment, es troba consolidat i té una tanca metàl·lica de protecció.

Actualment es troba catalogat com BCIN.