Seròs situat a 103 m d'altitud, destaca en el paisatge el perfil del Montmeneu, el cim culminant del Segrià, de 495 m d'altitud. La vila té una població de 1.949 habitants i tant al seu interior com al seu terme destaquen multitud de restes històriques, tant del passat més recent, com ara les trinxeres de la guerra, com del més llunyà, essent-ne el cor el Monestir Trinitari d'Avinganya. La fruita dolça és sinònim de la vida del poble, però també hi destaquen iniciatives pioneres a les terres de Ponent, com el turisme de natura d'ocells o "birding".

​

Què visitar:
Monestir trinitari de la mare de déu dels àngels d'Avinganya: Situat 2 km al sud de la vila de Seròs, data de l'any 1201, essent un dels primers convents trinitaris del món. Durant la seva existència ha servit de tot: de convent, de monestir, i fins i tot de corral o magatzem. Actualment, però, a les seves instal·lacions hi ha el Centre d'Arqueologia d'Avinganya de la Fundació Pública de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Aquest centre funciona com a escola d'arqueologia. El monestir es pot visitar i gaudir de l’audiovisual que es projecta a les seves parets carregades d’història. També s’utilitza sovint per a esdeveniments de tota mena, des de celebracions de casaments fins a congressos.

Bovalar: Jaciment arqueològic que consta d'una basílica paleocristiana i un poblat que l’envolta que ens dona una idea de com era la vida d'un poblat rural cristià als segles IV-VIII. És un dels jaciments visigòtics més importants de Catalunya. En l'actualitat està consolidat.

Les Roques de Sant Formatge: format per una necròpoli tumular del bronze final-camps d’urnes (1000-650 aC), un Poblat Ibèric (segles IV-III aC) i unes trinxeres de la Guerra Civil (1938). Esdevé el primer cementiri d’incineració documentat a les terres sud-occidentals catalanes amb petits túmuls cobrint les urnes que contenien les cendres i l’aixovar del difunt. El poblat és situat al punt més elevat de la zona de les Roques de Sant Formatge.

L’Aiguabarreig: La diversitat de la fauna i de la flora és excepcional i només caldrà acostar-nos al riu Segre per anar descobrint un enorme ventall de flora i d'aus aquàtiques i de ribera que conviuen dins del terme amb les aus estepàries més escasses d’Europa. Hi podreu fer rutes que poden anar des d’una estona fins a tot un dia. Alhora, hi ha multitud de restes històriques per visitar, sia del nostre passat més recent (trinxeres de la guerra, fosses, etc.), sia del més llunyà (poblat de Bovalar, necròpoli de les Roques de Sant Formatge, palau dels Montcada, monestir d’Avinganya, etc.).

Palau dels Montcada: Si volem fer un tomb pel poble és recomanable d'anar al nucli antic, on podem admirar per fora el palau que fou primer dels Montcada i després de Medinaceli.

Església de Santa Maria: Al centre de la població destaca l’església parroquial de Santa Maria, construïda l’any 1745, amb un estil típicament de l'època; posteriorment, i a conseqüència de la Guerra Civil, es van cremar i destruir a la plaça les imatges, els altars, un valuós orgue d'estany, el Sant Crist d'Avinganya i la imatge del Sant Àngel.