Pere de Bellvís va caure presoner dels musulmans i més endavant alliberat gràcies a la intervenció dels trinitaris. En agraïment, el 1201, Pere de Bellvís va fer donació a aquell orde, representat per Joan de Mata, d'una torre d'origen islàmic i del seu terme, perquè hi establissin un convent.

​

Així doncs, es va convertir en el primer establiment trinitari de la Península. Però la casa va entrar en crisi ràpidament i fou cedida a Constança de Montcada, filla de Pere I i germanastra de Jaume I, que hi va establir una comunitat trinitària femenina. La mateixa fundadora va morir en aquest lloc, on va ser enterrada i seguidament la comunitat femenina també va entrar en decadència i va tornar a ser un convent masculí que de manera transitòria va acollir les dues trinitàries que encara quedaven.

​

Durant la Guerra del Francès el lloc fou saquejat i posteriorment es va recuperar durant un curt espai de temps, ja que el 1835, amb la desamortització, va passar a mans particulars.

​

El conjunt monàstic d’Avinganya té dues parts ben diferenciades, tant funcionalment com estilísticament. Per un costat, tenim l’àrea religiosa, formada pel temple i el campanar. La seva cronologia va des dels inicis del convent, al segle XIII, fins a la darrera etapa, segles XVII-XVIII, que és del més pur estil gòtic. Per l’altre, tenim l’àrea residencial de la comunitat religiosa, formada pel claustre i les edificacions que l’envolten amb una cronologia dels segles XVII-XVIII, a excepció de la zona oriental del claustre, on hi ha encara en peu un parament gòtic i probablement les restes de la primera torre islàmica.